QUATRETONDA Bloc Nacionalista Valencià

En les eleccions autonòmiques basques de 2001, amb Aznar assegut a La Moncloa amb una amplíssima majoria absoluta, el "tàndem constitucionalista", format aleshores pel popular Jaime Mayor Oreja i el socialista Nicolás Redondo Terreros, va ser derrotat contundentment en les urnes pel nacionalisme basc. Dues legislatures més tard, la il·legalització de l’esquera abertzale ha permés que el nacionalisme espanyol materialitze el seu somni, perseguit durant dècades, d’accedir al poder al País Basc.

Una vegada ja s’ha conegut el recompte definitiu de tots els sufragis, el PSE arrabassa un diputat a Eusko Alkartasuna, que es queda amb només un representant al Parlament de Vitòria, per la qual cosa els socialistes podrien accedir a la Lehendakaritza amb només els vots dels parlamentaris del PP i prescindir, per tant, del suport de l’únic diputat d’UPyD, la formació nacionalista espanyola encapçalada per Rosa Díez, exdirigent del PSOE i exconsellera en un govern de coalició entre el PNV i el PSE a la meitat de la dècada dels 90.

Patxi López, que durant la campanya va assegurar en repetides ocasions que mai no governaria amb el PP, per tal com, argumentava, els populars tenien com a eix central de la seua política "l’antinacionalisme i l’antisocialisme", afirma ara que s’ha acabat una "etapa de fronts", representada a parer seu per Ibarretxe, per tal de "començar-ne una de nova", que suposem que es referix a l’edició d’un govern entre ambdues formacions centralistes, que compta amb una majoria parlamentària molt justa i que tan sols s’ha pogut materialitzar amb l’exclusió del dret de vot d’una part de la societat basca.

D’altra banda, és inevitable recordar que el màxim dirigent del Partit Popular, Mariano Rajoy, ha protestat insistentment al llarg de les darreres setmanes pel que fet que el seu partit s’haja mantingut en l’oposició a Galícia durant esta legislatura, tot i que el 2005 va ser la força que va rebre el suport electoral d’un major nombre de gallecs. Al respecte, va ressaltar que en cas que ell accedira a La Moncloa algun dia, modificaria la llei electoral perquè "la llista més votada" fóra sempre aquella que aconseguira formar govern.

De la mateixa manera, la formació de Rosa Díez, que reclama també que hi haja una modificació del sistema electoral vigent, a fi que "les formacions minoritàries" no tinguen tant de pes dins de la política estatal, sembla que se n’oblide pel que respecta al País Basc, on només compta amb un 2% dels vots i un parlamentari, ja que ha assegurat que el seu partit "no donarà un xec en blanc" als socialistes perquè hi governen. Al remat, la llei d’Hondt li ha atorgat un nou diputat al PSE, així que UPyD deixa de ser imprescindible perquè hi haja un lehendakari espanyolista.

Socialistes i populars, pel que es veu, fervents seguidors de Grouxo Marx, tenen durant la campanya uns principis, però a l’hora de governar en tenen uns altres. Tant se val: el poder justifica els mitjans per a aconseguir-lo