El fem de la Vall d’Albaida

10 març 2011

Notícia del diari Levante, embarguen els caminons de Recisa, la empresa que retira el fem al nostre poble, més informació a l’enllaç de baix…

http://www.levante-emv.com/comarcas/2011/03/10/embargan-camiones-empresa-recoge-basura-vall-dalbaida/789267.html

Embargan los camiones de la empresa que recoge la basura de la Vall d´Albaida


APROVADA EN LA COMISIÓ DE CULTURA PER UNANIMITAT, LA MOCIÓ DEL BLOC CONTRA EL TANCAMENT DE LES EMISIONS DE TV3

8 març 2011

 

MOCIÓ

La Constitució Espanyola estableix en l’article 3 un principi de protecció del pluralisme lingüístic. L’apartat tercer d’aquest precepte conté un mandat dirigit al conjunt dels poders públics de l’Estat d’especial respecte i protecció de les distintes llengües i modalitats lingüístiques que conformen el patrimoni cultural comú. D’una manera més específica, l’article 20, apartat tercer, del text constitucional exigeix que en l’accés dels grups socials i polítics més significatius als mitjans de comunicació dependents dels ens públics es respecte el pluralisme de la societat i de les diverses llengües d’Espanya. Aquesta última previsió posa de manifest la singular rellevància dels mitjans de comunicació audiovisual a l’hora de promoure i difondre el plurilingüisme.

En el marc del Consell d’Europa, un fet normatiu especialment rellevant en aquest àmbit és la ratificació l’any 2001 per part de l’Estat espanyol de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la qual estableix obligacions específiques de protecció d’aquestes llengües en l’àmbit dels mitjans de comunicació. La finalitat primordial de la Carta Europea, explicitada en el preàmbul, és la protecció i el foment de les llengües que hi són definides com a manifestació de la diversitat i riquesa cultural d’Europa, finalitat que des del moment que va ser incorporada com a dret intern de l’Estat espanyol, i tal com va observar el Consell d’Estat, fa palesa la "vinculació dels compromisos continguts en la Carta amb un principi constitucionalment reconegut com és ara el de la protecció de la diversitat cultural i lingüística" (Dictamen del Consell d’Estat núm. 1.492, de 3 de desembre de 1992).

Correspon a l’Estat, com a responsable de l’aplicació de la Carta en un àmbit de la seua competència i amb un abast supraautonòmic, impulsar les disposicions normatives i les mesures tècniques que permeten que els canals digitals de la ràdio i la televisió de titularitat d’una comunitat autònoma que emeten totalment o majoritàriament en les llengües protegides per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries siguen rebuts en l’àmbit geogràfic de les altres comunitats autònomes o territoris d’altres Estats que compartesquen un mateix sistema lingüístic. Amb la voluntat de cercar un nou consens en un tema tan fonamental per a la vida democràtica com és la promoció i difusió del pluralisme lingüístic en els mitjans de comunicació.

Tot plegat determina la necessitat del dictat d’una llei que formule de forma clara, general i amb seguretat jurídica, els principis i mesures reguladores de l’ús de l’espai radioelèctric a fi de permetre l’intercanvi i la recepció recíproca de les emissions de ràdio i televisió digitals entre les comunitats autònomes que comparteixen un mateix sistema lingüístic, és a dir, que conformen una comunitat lingüística. En el seu Dictamen 1.492/92, de 3 de desembre de 1992, sobre la ratificació per part d’Espanya de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, el Consell d’Estat ja va destacar que "són diversos els aspectes de la Carta que incideixen en matèria legal", per a l’aplicació de la qual es fan necessàries reformes en el pla legal. D’acord amb l’article 11, apartat segon, de la Carta, es pretén amb això afavorir la creació d’espais de comunicació de les llengües catalana –que rep també la denominació jurídica de valencià, compatible i no contradictòria amb l’anterior, segons allò que estableix tant l’òrgan estatutàriament competent de referència lingüística, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com una jurisprudència reiterada del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem i dels tribunals ordinaris valencians i estatals–, de la llengua èuscara i de la llengua gallega.

Davant la situació jurídica i administrativa creada especialment per l’arribada de les emissions de TV3 al País Valencià, que finalment ha comportat el cessament de les mateixes per part de les entitats privades que les han promogut durant els darrers anys i amb la finalitat de trobar una solució satisfactòria de consens entre els governs d’ambdós territoris

Per tot això l’Ajuntament de Quatretonda acorda:

 

1r.- Instar el Govern Central a prestar conformitat immediata a la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular ‘Televisió sense fronteres’, per tal de garantir les

emissions de totes les televisions realitzades total o parcialment en la nostra llengua pròpia en el conjunt del domini lingüístic.

 

2n.- Instar el Govern Central a que habilite un canal múltiplex addicional de TDT.

 

3r.- Instar el Consell Valencià i el Govern Català a arribar a un acord de reciprocitat pel que fa a les emissions de TV3 i els altres canals públics catalans i Canal 9 i la resta de canals públics valencians, que permeta que tots siguen rebuts en el conjunt del territori valencià i català.


TORNEM A POSAR EN MARXA EL BLOC4TONDA AMB UN ESCRIT DE MANUEL BAIXAULI, ESCRIPTOR VALENCIÀ.

7 març 2011

Els qui em coneixen saben que deteste el carnaval de la política. Tot i que intente tindre unes nocions elementals de com va el món, quan fullege un diari passe molt per damunt les pàgines de política i m’entretinc, només, en la secció de cultura. Si un dia dedique més temps a la política és perquè algun fet em crida l’atenció o perquè m’afecta en la vida privada. La situació dels valencians durant els darrers anys me l’he mirat, com tants veïns meus, amb preocupació. Obres caríssimes i innecessàries, sense una demanda social que les justifique, al costat de mancances en camps tan importants com la salut i l’educació públiques; creixement urbanístic irracional, que ha degradat el paisatge i ens ha enfonsat en una crisi de conseqüències encara imprevisibles; ocultació i demonització de la identitat cultural i lingüística que ens fa irrepetibles davant del món; manipulació i degradació dels mitjans de comunicació, hui esclaus del poder; presidents a qui sospitosament toca, més d’una vegada a l’any, la loteria, o que fan construir, amb diners de tots, un monument de la seua pròpia cara, ja de per si horrible; subvencions destinades a ajudes al tercer món que van a parar, en canvi, a immobles del partit polític que governa; presidents presumptament implicats en trames empresarials corruptes… La llista és llarga, no cap ací. En conéixer cada cas, he reaccionat unes vegades amb ironia, unes altres amb tristesa, però en totes m’ha vingut al cap una idea llegida a Imre Kertész, supervivent de l’holocaust nazi i premi Nobel. Ell es preguntava, referint-se al cim de la barbàrie nazi, com s’havia pogut arribar a una situació tan diabòlica sense haver-se’n alertat a temps, i ell acabava responent-se que era perquè havia arribat amb dosis menudes, dia rere dia, com quan es puja un campanar escaló a escaló, i de sobte t’adones que ja estàs dalt. Una imatge m’ha fet comprendre que, a València, ja estem dalt: la dels meus fills mirant una pantalla buida, negra. Els meus fills miraven cada dia els dibuixos del canal Super 3. Ahir, mentre els veien, la pantalla es va quedar fosca, i muda. La imatge dels meus fills mirant el buit em va alertar i em va fer comprendre que no vivim temps per a la ironia ni la tristesa. És temps d’actuar. Aquell qui veta l’emissió de canals televisius, en l’època de la globalització i de la desaparició de les fronteres informatives, aquell qui gosa envair la nostra vida privada, entrar a les nostres cases i imposar-nos què hem de veure i què no, aquell intrús no pot continuar governant en un país que es diga democràtic.
Els qui hem obert els ulls tenim la responsabilitat de fer-los obrir als qui els tenen tancats o miren cap a un altre lloc. També Hitler va guanyar unes eleccions; i si va cometre els pitjors crims de la història fou perquè una multitud còmplice el consentia o mirava cap a un altre costat.
No es tracta de fer el joc a cap partit de l’oposició, més d’un d’ells còmplice del que ha passat, es tracta de fer fora els qui manen ara, els qui ens han dut dalt del campanar i es deleixen per espentar-nos. Quan es castiga un delicte, no es fa sols per escarmentar qui l’ha comés, sinó també per advertir els altres perquè no el cometen.
En uns quants països de l’Àfrica, la joventut ha tombat en quatre dies dictadures que pareixien inalterables. Als mitjans de comunicació corromputs, han oposat les eines que facilita Internet i un desig poderós, irrefrenable, de viure en condicions dignes.
Aprenguem-ne la lliçó. Movem-nos. El que ara pareix inalterable ho pot desmuntar la voluntat del poble. No hem d’esperar que ningú resolga el nostre problema. Hem d’adreçar-nos als veïns cecs i als veïns indiferents, hem de fer-los veure el que per a nosaltres és un dilema d’una obvietat insultant: o Camps o democràcia. No hi ha terme mitjà.
 Manuel Baixauli


JOAN FRANCESC MIRA RESPON A VICENT SOLER

28 abril 2010

Joan Francesc MiraArran de la intervenció de Vicent Soler el passat mes de març en el Seminari "Debat sobre idees valencianistes" que organitzen l’ACV Tirant lo Blanc i el BEA a la Universitat de València, Joan F. Mira li contesta des de les pàgines del setmanari El Temps (edició del 6 d’abril ) tot donant-li la raó per a acabar lamentant que "les afirmacions de Soler siguen tan escassament assumides pel seu partit (PSPV), i tan escassament difoses i projectades pel meu (BLOC)". Pel seu interès, tot seguit reproduïm l’article:

Afirma Soler

Afirma Vicent Soler, segons la crònica d’un diari de València, que "la interacció entre el fenomen de la glocalització i el paper que juga una bona dotació de capital social en el creixement econòmic permet concloure que les identitats, com a implementadores de cohesió social (llegiu millora de l’atmosfera social i institucional), poden afegir potencial de creixement a un país". Vicent Soler, a més de ser amic meu, persona admirable, socialista de partit i bon coneixedor del País Valencià i dels seus polítics i els seus problemes (això és en gran mesura una redundància: una part del problema són justament els polítics), és un professional competent en matèria de teoria econòmica. Vull dir que si Vicent Soler afirma això (que la consciència d’identitat produeix cohesió social, i la cohesió és bona per a l’economia), l’afirmació és molt més sòlida que si l’haguera feta jo per convenciment personal o ideològic. I per això, afirma, "el grau d’autoestima com a poble i l’interès per aconseguir visibilitat com a tal mitjançant el cultiu de les senyes d’identitat, particularment de la llengua", pot tindre uns efectes benèfics també en el camp del progrés econòmic.

Llàstima, doncs, que aquest País Valencià, seu i meu, siga massivament incapaç d’aquesta autoestima, més enllà de frivolitats més o menys folklòriques i festives, o dels espectacles suposadament gloriosos que ens ofereix l’autoritat pública amb competicions navals o automobilístiques. Les senyes d’identitat, l’autoestima, la llengua, en paraules d’un catedràtic d’economia, haurien de fer pensar a més d’un i més de dos que potser teníem raó els qui predicàvem aquestes coses ja fa dècades i dècades. I potser teníem i tenim raó els qui sempre (com també ha fet sempre Soler) hem associat tot això amb la desgràcia de la invisibilitat política.

Afirma Vicent Soler, per tant, que "la invisibilitat identitària i lingüística de les nostres institucions produeix sens dubte una pèrdua de pes institucional a Espanya i a Europa". Exactament això: la invisibilitat. Qui no pensa que el seu país és un país i existeix, i que és important ser allò que som (tal com fan tots els països arreu del planeta Terra, excepte els imbècils o submisos o subjugats mentalment), i que un país propi vol dir també una política pròpia, i tantes coses per un estil, qui no pensa això, doncs, difícilment tindrà la voluntat de ser visible com allò que és. I aquesta invisibilitat, afirma Soler, acaba provocant "la desatenció als nostres interessos i necessitats en el disseny de les polítiques econòmiques i les estratègies territorials, així com en el repartiment dels pressuposts públics i de les inversions en infraestructures". Elemental: ser invisibles té un preu. Ser invisibles és ruïnós.

La moral d’aquesta història, diu Soler, és ben simple: "Difícilment un poble que no es respecta ell mateix pot esperar ser respectat pels altres." Inclòs, dic jo, pel govern de l’estat del qual depèn. Per això, afegeix, "cal una immensa tasca pedagògica per a convèncer la nostra gent que la cohesió social i la visibilitat identitària són un instrument immillorable per a aconseguir millorar les capacitats de creixement econòmic i la qualitat de vida de tots nosaltres". I assegura i recorda Soler, per concloure, que "la ideologia ens ha sortit molt cara" als valencians. La ideologia de l’espanyolisme submís, que recordava jo fa pocs dies ací mateix, la ideologia provincial, la ideologia del poc valor de la història, del territori, de la cultura o de la llengua. I la ideologia funesta de l’anticatalanisme que, segons afirma igualment Vicent Soler, "ens ha resultat molt car als valencians". Per les baralles estúpides d’origen perfectament conegut, pels resultats dissolvents que han tingut i perquè ha significat ignorar o menysprear un model ben pròxim que funciona molt millor que el nostre, i una aproximació territorial, política, econòmica i cultural, de la qual els valencians hauríem estat els primers beneficiaris. Lamente ser una mica reiteratiu, sobre un tema que, de manera diferent, ja vaig tocar la setmana passada, i fa un mes, i fa mig any i un any i dos anys i etcètera. I lamente sobretot que les afirmacions de Soler siguen tan escassament assumides pel seu partit, i tan escassament difoses i projectades pel meu.  


ENTREVISTA A RAFEL EN BENIGÀNIM DIGITAL

8 abril 2010


COALICIÓ COMPROMÍS

25 gener 2010

La nova coalició valencianista cerca articular el tercer espai polític

Segurament s’anomenarà Compromís, tot i que encara s’ha de decidir

El Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i els Verds-Esquerra Ecologista han presentat la coalició electoral amb què aniran a les eleccions de 2011 a les corts. i que, amb tota probabilitat, s’anomenarà Compromís, com la que presentaren als anteriors comicis. Tot i així, el nom no es decidirà fins a la propera reunió de la direcció. El secretari general del Bloc, Enric Morera, Morera ha destacat que la coalició sorgia d’un grup parlamentari ‘actiu, amb ambició i potent, i d’una base municipal molt sòlida’, i ha afirmat que el grup continuava obert a noves incorporacions de persones, partits i associacions.

Morera ha definit el pacte com a ‘l’articulació d’un tercer espai’ que ha de ser ‘clau’ per a propiciar un canvi al País Valencià. Per la seva banda, la portaveu d’Iniciativa, Mònica Oltra, ha remarcat que el pacte es plantejava com una ‘tanca contra el bipartidisme i contra la dreta’, i Carles Arnal ha explicat que les tres forces es complementaven perquè totes volen ‘un altre País Valencià’. 

I és que la voluntat d’aquesta coalició valencianista és d’articular el malestar social i cívic pels casos de corrupció que han esquitxat d’alguna manera el PP i el govern valencià mateix i presentar-se com una alternativa ‘a la manca d’oposició d’un PSOE cada volta menys valencianista’. Per això, ‘la intenció és de sumar formacions polítiques independents, ecologistes i d’esquerres, irritades pel desgovern valencià i espanyol i que volen proposar una iniciativa coherent i seriosa per al País Valencià’, declaren els impulsors de la coalició.

Segons l’acord, Morera serà el cap de llista de València. Oltra, d’Iniciativa, serà el número dos de València, Josep Maria Pañella, del Bloc, presidirà la llista de Castelló i la diputada d’Iniciativa, Mireia Mollà, obrirà la d’Alacant. La decisió de designar Morera cap de llista per València va implicar també que Iniciativa li cedís el càrrec de síndic del grup de Compromís a les corts, en lloc de Mònica Oltra.


ENTREVISTA: Enric Morera secretari general del Bloc Nacionalista Valencià

21 desembre 2009

"Cal un gran front contra el bipartidisme de PP i PSOE"

ALTERNATIVA · "El PP té un 22 per cent de valencians a l’atur i el partit socialista a València està sense nord i sotmès al govern central" PACTE · "L’acord que hem fet amb Iniciativa del Poble Valencià reunirà la gent que vol construir el País Valencià i no la Comunidad que volen el PP i el PSOE"
Ester Pinter
El secretari general del Bloc i diputat nacionalista, Enric Morera, a les Corts Valencianes

El secretari general del Bloc i diputat nacionalista, Enric Morera, a les Corts Valencianes

Enric Morera (Oliva, 1964) és secretari general del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) des del 2003 i diputat a les Corts Valencianes. Quan falta un any i mig per a les eleccions valencianes acaba d’acordar amb Iniciativa del Poble Valencià (IPV) -partit procedent de l’ala nacionalista d’Esquerra Unida (EU-PV) i amb qui comparteix el grup parlamentari Compromís- liderar una coalició de la qual també formaran part els Verds. La nova coalició disputarà el tercer espai a EU-PV, exsòcia de Compromís. Avui el consell nacional del Bloc ha d’aprovar aquesta coalició amb IPV.

El Bloc és ara ecosocialista?

El Bloc és un partit valencianista de progrés que vol reunir gent que des d’una perspectiva valenciana vulga construir el País Valencià i no la Comunidad del PP-PSOE.

Però la coalició sí que es percep com a tal en situar-se a l’esquerra del PSPV-PSOE.

No, és una coalició basada en la defensa d’un País Valencià que ha estat relegat i dividit per les polítiques centralistes del Partit Popular i el PSOE, que apostarà per la regeneració democràtica, per donar solucions a la crisi des d’una perspectiva valenciana, per refer el país ambientalment i territorialment amb un nou model econòmic que el Bloc, que té la majoria, liderarà encara que es prenguen les decisions de forma compartida.

Quins mèrits creu que ha fet IPV perquè tot i ser un partit que no ha concorregut mai a les eleccions, no tenir cens de militants ni gaire representació municipal, el Bloc sigui tan generós que li ofereixi el 40% dels resultats, el número 2 per València, l’1 per Alacant i l’1 per la ciutat de València?

Quan busques un pacte has de ser generós i tots ho hem estat. Som projectes diferents però amb objectius bàsics. IPV té presència en una seixantena de municipis i a les Corts, i junts evitarem el bipartidisme desitjat pel PP-PSOE. Si l’acord es trasllada a nivell municipal tindríem presència en zones castellanoparlants i presentaríem més de 300 candidatures.

El 2003 Joan Ribó, excoordinador del PC-PV i d’EU-PV que serà el candidat de la coalició a l’Ajuntament de València, titllava el Bloc de ser de dretes. Defensarà ara les sigles del Bloc si surt escollit regidor?

Tinc un gran respecte per la figura de Joan Ribó. Davant la realitat d’aquest país amb un govern valencià que va amb Ferrari i un govern central que ens humilia en els pressupostos i en el model de finançament, el Bloc està fent el que cal, reunir actius de la política valenciana sense subordinacions. A València Joan Ribó pot arrossegar 30.000 vots quan en calen uns 21.000 per tenir regidors.

Quin missatge creu que els funciona a nivell municipal -el Bloc té més de 300 regidors i 20 alcaldes- que després no acaba de quallar a nivell de país? El màxim que han obtingut en solitari va ser un 4,8% el 2003.

És més fàcil vendre el poble que vendre el concepte de País Valencià, ja que els centralistes ens han debilitat i han problematitzat la consciència nacional valenciana. A més, necessitem puntuar en grans ciutats com València, Alacant, o comarques com la Vega Baja, castellanoparlant i que representa el 8% de la població. Per a això calen molts recursos i no els tenim, tot i ser el partit que més quotes paga. Tenim les mans netes i cap regidor imputat. Patim, a més, un apartheid informatiu de part d’alguns mitjans de comunicació, entre ells TV3, des que governa el tripartit.

Des del partit se li recrimina que no fos el portaveu de Compromís després del traumàtic trencament amb EU-PV, i que cedís el lloc a Iniciativa. Per què no ho va ser?

Perquè teníem un pacte signat i nosaltres som gent de paraula. Ara és quan és factible.

Hi ha enquestes que no els donen el 5% mínim de vots, cosa que suposaria que el Bloc es quedés de nou fora del Parlament?

No preveiem aquest escenari davant un PP que té un 22% de valencians a l’atur i un partit socialista sense nord i submís al govern central. Nosaltres estem més forts que mai.

Malgrat el cas Gürtel, segons les enquestes, el PP repetirà majoria absoluta. Estan satisfets amb l’oposició que han dut a terme?

Nosaltres hem demanat responsabilitats polítiques a un president que va faltar a la veritat davant el plenari de les Corts i hem denunciat la falta de transparència i el dèficit democràtic. Per exemple, a diferència de Catalunya, les Corts Valencianes no donen còpia de contractes menors de 12.000 euros. Els socialistes, però, crec que han comès un error monumental judicialitzant una qüestió política i, a més, incloent en la querella contra el Partit Popular un total de cinc empreses valencianes.


Principi d’acord entre BLOC, Iniciativa i Verds per a concórrer junts al 2011

2 desembre 2009

Segons ha pogut confirmar este portal, l’Executiva del BLOC que es celebrarà esta vesprada a la ciutat de València inclou en l’ordre del dia, el debat d’un preacord de coalició electoral amb Iniciativa i Verds, que inclou aspectes avançats com ara la presència dels logos de les tres formacions en la papereta.

La notícia del principi d’acord va ser feta pública anit al blog de Vicent Galduf (vore Oficialment, el Bloc, Iniciativa i els Verds-Esquerra Ecologista ja són coalició electoral) hores després que els tres partits acordaren concórrer conjuntament a les eleccions i tot i incloure aspectes com ara el logo de la coalició, deixa a banda el seu nom.

Fonts del BLOC consultades per Valencianisme.com han volgut destacar que l’acord encara no ha sigut debatut en cap Executiva i que tal i com contemplen els estatuts del partit, és el Consell Nacional l’encarregat d’aprovar-lo.

Per altra banda, este principi d’acord, podria tindre conseqüències en l’àmbit del grup parlamentari. Tal com vàrem publicar en el nostre portal, el Consell Nacional del BLOC va aprovar en octubre una proposta que condicionava qualsevol possibilitat de pacte a un canvi de síndic del grup, que passaria a estar encapçalat per un diputat del BLOC.


BALANÇ DE LA GESTIÓ DEL PP ELS DOS ÚLTIMS ANYS

14 novembre 2009

No voldríem acabar sense fer un balanç de la "gestió" de José Luís Oltra en l’Ajuntament al llarg dels dos anys, perquè ell també ha tingut delegada l’àrea de Medi Ambient. Quan es va constituir l’Ajuntament els vam oferir competències, perquè pensem que aquell que vulga treballar, siga del partit que siga, ha de tindre l’oporunitat. José Luís va demanar Medi Ambient i l’alcalde va delegar en ell Medi Ambient. Què ha fet en Medi Ambient aquests anys? La veritat, ben poc. Molt poc. Poquíssim!

Tots els anys, el darrer diumenge de gener celebrem el dia de l’arbre. Junt a la plantació d’arbres fem alguna activitat per conscienciar en temes mediambientals. El primer any, el vam avisar i va passar la pel·lícula d’Al Gore "Una veritat incòmoda" i diumenge va vindre a repartir pinets. El segon any, ni es va preocupar. Havíem d’anar darrere d’ell? Des de fa uns anys hi ha un grup de persones al poble que durant les vacances de Pasqua i al llarg de l’estiu participem en el voluntariat ambiental. S’ha preocupat com funciona pel seu funcionament? Ha participat? No, en absolut.La Diputació de València cada any convoca subvencions per a la realització de l’

Agenda 21. Per part de l’alcaldia es van fer les propostes corresponents i es van aprovar al Plenari. S’ha preocupat per alguna cosa? Tampoc. Açò és només un botó de mostra del que li preocupa el poble. Per a què volia les competències? Per a no fer res?

Açò és el que hi ha. Esperem que els haja servit aquesta informació.


TEATRE DE LA SETMANA CULTURAL

14 novembre 2009

Després de llegir tot el comentari que fa sobre l’obra de teatre de Xavi Castillo, a vosté només li va molestar la crítica que va fer al PP. La resta és per adornar. Curiosament, coincidències de la vida, el dia anterior al repartiment de l’últim pàmflet del PP es feien públics 18.000 dels 40.000 fulls que formen part del sumari del cas Gürtel i, mira per on, ja han fet dimitir el Secretari General del PP, en una operació que s’assemblava més a una xarlotada que al funcionament democràtic d’un partit. Apareixen en el sumari el senyor Camps i la resta del citats a declarar. El TSJCV, presidit pel senyor De la Rua, va sobreseure el cas, no per falta d’indicis, sinó, com recull tota la premsa, perquè no hi ha cap paraula al diccionari que puga definir l’amistat del Sr. Camps i el Sr De la Rua.